Bona vesprada! Feliç dimarts.
Avui, com de costum, al començar la classe hem vist un vídeo. Aquest vídeo s'anomenava "Amor a primera vista" de Canal WOW. En aquest vídeo podem observar com es crea la competitivitat entre dos xiquets i com l'ús de les màquines tard o prompte es torna contra ells i aquest ús provoca que es perda l'essència de les coses fetes a mà.
Per començar aquet tema d'iniciació a l'estudi dels éssers vius, el mestre ens ha fet reflexionar amb la següent pregunta "Per què hi ha tanta diversitat a la natura?
La biodiversitat és garantia de benestar i equilibri en la biosfera (sistema format pel conjunt dels éssers vius del planeta Terra i les seues relacions). Els elements diversos que componen la biodiversitat conformen veritables unitats funcionals, que aporten i asseguren molts dels "serveis" bàsics per a la nostra supervivència. Des de la nostra condició humana, la diversitat també representa un capital natural (recursos naturals com plantes, minerals, animals, aire o petroli de la biosfera vistos com a mitjans de producció de béns i serveis ecosistèmics: producció d'oxigen, depuració natural de l'aigua, prevenció de l'erosió, pol·linització i serveis recreatius en si). L'ús i benefici de la biodiversitat ha contribuït de moltes maneres al desenvolupament de la cultura humana, i representa una font potencial per subvenir a necessitats futures.
A més, hem vist com es va produir el possible origen de la vida a la terra mitjançant la teoria d'Oparin. Oparin va pensar que com la superfície del planeta tenia una gran activitat volcànica, temperatures molt elevades, tempestes amb llamps i raigs UV que incidien en la terra ja que capa d'ozó encara no existia, amb grans concentracions de metà, hidrogen i amoníac. A més l'activitat volcànica havia d'haver saturat una atmosfera, encara en formació, de vapor d'aigua que precipitaria. En aquestes condicions amb grans energies alliberant-se del planeta el metà (CH4), l'hidrogen i l'amoníac (NH3) poden interaccionar formant aminoàcids, les molècules bàsiques per crear proteïnes. De la mateixa manera els diferents aminoàcids s'unirien entre si, amb les mateixes energies per formar molècules cada vegada més complexes. Aquestes molècules orgàniques s'anirien acumulant en una escala de temps geològic enorme. Finalment aquestes molècules formen agregats de forma natural, definint un espai separat del medi. D'aquesta manera, mitjançant la incorporació de molècules més senzilles proposava Oparin el sorgiment de la vida.
També hem vist un rellotge cronològic de l'origen de la vida.
A continuació ens hem preguntat què és un ésser viu. És un organisme format per una o més cèl·lules que posseeix vida.
També el mestre ens ha explicat una pràctica que hem de fer a xiquets i xiquetes d'entre 3-5 anys. Aquesta pràctica consisteix en donar-los una làmina on hi ha éssers vius i éssers no vius i els xiquets i les xiquetes han de pintar allò que consideren que és un èsser viu. L'objectiu d'aquesta pràctica és esbrinar que és per a ells un ésser viu i després anotar raonaments i justificacions que donen a les seues respostes.
Així mateix, hem parlat sobre quin és l'ésser viu més menut que coneixem. Aquestes respostes com els polls, les puses, els capgrossos, les formigues... han sigut propies de les que dirien els xiquets i les xiquetes. A més ens hem preguntat quina és la unitat bàsica per la qual estan formats tots els éssers viuis i aquesta és la cèl·lula. També hem reflexionat sobre quines són les funcions que necessita realitzar un ésser viu per a viure, i aquestes són nutrició, reproducció i relació. Hi ha unes poques funcions comunes a tots els éssers vius, però observem que hi ha una gran diversitat. Les estratègies que han desenvolupat els diferents organismes per a realitzar cadascuna d'aquestes funcions han sigut les següents:
Autòtrof: són els capaços de crear el seu propi aliment, com per exemple les plantes, mitjançant la fotosíntesi i la quimiosíntesi.
Heteròtrof: han de buscar el seu aliment, com per exemple les persones, i transformen l'aliment mitjançant la ingestió i la digestió.
Un ésser viu és un conjunt d'àtoms i molècules, que formen una estructura organitzada i complexa, que es relaciona amb l'ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada, i que té la capacitat d'exercir les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sense pedre el seu nivell estructural fins a la seua mort.
Finalment, el mestre ens ha explicat dues pràctiques que realitzarem el 4 de maig. Una pràctica és dissenyar una activitat per a veure que necessita una planta per a viure i l'altra és dissenyar una activitat per a veure que necessita una llavor per a poder germinar. Ja us aniré ensenyant els resultats!
Salut i alegria.