Matèria 4

Bona vesprada! Feliç dijous.

En començar la classe hem vist un vídeo anomenat "El frasco de la vida", on hem reflexionat mitjançant una metàfora sobre l'habilitat que tenim de poder aconseguir qualsevol cosa, si utilitzem el nostre temps intel·ligentment. El pot representa la vida; les pilotes de golf són les coses importants, la família, els amics, la salut, les passions...; les pedretes són les altres coses importants, el teu treball, el teu cotxe, la teua casa...; la sorra és tota la resta, les coses petites. Si poses primer la sorra en el pot, no tindràs temps per a les pedres ni les pilotes de golf. El mateix passa a la vida real, si gastes tota l'energia i temps en coses menudes, no tindries temps per a totes les coses importants. Hem de posar atenció a totes les coses que són critiques per a la nostra felicitat. Primer hem de ocupar-nos de les pilotes de golf que són el realment important, hem de posar les nostres prioritats perquè tota la resta és només sorra. La cervesa ens mostra que potser estigues molt ocupat en la teua vida, però sempre hi ha espai per a un parell de cerveses amb un amic.

A continuació hem reflexionat sobre si el volum d'un objecte és sempre el mateix o pot variar, i buscant objectes hem esbrinat que el volum no és sempre igual, ja que per exemple un globus ple d'aire o buit no té el mateix voluem, o la junta de dilatació del pis tampoc, ja que quan fa calor, els objectes o materials es dilaten i això fa que no es trenquen. També hem après que els materials sòlids, sobretot quan augmenta la temperatura es dilaten. Els objectes poden variar en l'augment de la temperatura o en la disminució. Per exemple, si poses una botella de vidre plena d'aigua al congelador, al cap d'unes hores rebenta, ja que el volum és massa gran per al recipient. També es pot canviar de volum jugant amb la pressió, per exemple un encenedor o la botella de butà, on dins hi ha un gas a pressió que es converteix en líquid, però en el moment de deixar d'estar sotmès a aquesta pressió i surt a l'exterior es converteix en un gas. A més, ens hem ensenyat que l'aigua és l'únic fluid que augmenta el seu fluid quan disminueix la temperatura.

Seguidament ens hem preguntat que és el pes i com es mesura, i per contestar aquesta pregunta hem vist un experiment on penjant diferents pesos en un moll podíem observar que es produïa un proporcionament que feia que al duplicar-se el pes es duplicava l'estirament. El pes és una propietat invariable dels objectes, ja que el pes d'un cos és causa de que la Terra estira d'ell cap avall, cap al seu centre, de manera semblant a com un imant atreu els trossos de ferro, i per això no peses el mateix a la Terra que a un altre plantea.

A més a més, ens hem fet la següent pregunta. Si un tros d'un material es col·loca en la superfície de la Terra, de la Lluna i de Júpiter, què podem dir del seu pes i de la "quantitat de matèria" que té en cada lloc? I reflexionant hem aprés que a la superfície de la Lluna, un mateix objecte produiria un estirament, al mateix moll, menor que el que produiria en la superfície de la Terra i aquest, al seu torn, seria menor que el que es produiria en la superfície de Júpiter. L'estirament no es deu a una propietat intrínseca de l'objecte, ja que depèn de la gravetat del lloc on es trobe.

També hem aprés que el volum varia i és anomenada massa, ens indica "la quantitat de matèria" que té un objecte i es mesura en quilograms (kg). Així mateix, el pes és la força amb la qual "estira" un objecte (per exemple la Terra) a un altre objecte (per exemple, una persona) cap al seu centre i per tant es mesura en Newtons (N). El Newton és la unitat de força (no és una unitat de massa). La força amb què un planeta atrau un quilogram de massa és una característica del planeta i del lloc on es trobe aquest cos i s'expressa en N / Kg ("gravetat").

Després hem fet una activitat on teniem que saber que pesaria un astronauta de 70 kg a la Terra, a la Lluna i a Júpiter, i quina massa tindria en cada lloc. Sabent que la força amb què un planeta atrau 1 kg de massa és unaconstant que es coneix amb el nom de força de gravetat. A la Terra 1 kg és atret amb una força de 9,8 N --> 70.9,8=686N A la Lluna 1 kg és atret amb una força de 1,6 N --> 70.1,6=112N A Júpiter 1 kg és atret amb una força de 25,9 N -->70.25,9=1813N

Per últim, hem fet una pràctica en grup utilitzant vinagre + bicarbonat sòdic i un globus. Els nostres resultats han sigut els de la foto següent.

Per finalitzar, les nostres reflexions han sigut les següents. Primer teniem el pes del vinagre, del bicarbonat i del globus. Després en barrejar el bicarbonat amb el vinagre, teniem una reacció química, que emetia gas, aquesta massa (del gas), era part de la massa del vinagre i el bicarbonat. Seguidament, hem anat al pes, després al produir-se la reacció, el globus s'ha unflat, i tot el cos (botella-globus), tenia major grandària, per tant, menys densitat. Aleshores, en teoria, és menor el pes després de la reacció (encara que mínima), però no la massa.

A continuació us deixe el vídeo del experiment.

Salut i alegria.

#Vídeo #Lamatèria #Pràctica