El pensament científic

Bona vesprada! Feliç dijous.

Hui us parlaré de les coses que hem fet hui a classe i el que hem après. En primer lloc, hem dibuixat i pintat un científic o una científica. I us preguntareu, per què? Molt fàcil, el professor després d'haver dibuixat, ens ha fet reflexionar sobre la imatge falsa que la majoria de la gent té dels científics i de les científiques. Aquesta imatge és la d'un home, quasi mai dona, d'edat avançada, amb ulleres, una bata blanca, enfadat, amb un aire un poc de boig, amb els cabells despeinats, i envoltat de complements com tubs d'assajos... Si us pregunteu quins han segut els resultats d'aquest experiment, la veritat es que no massa bons, ja que la majoria de la classe ha caigut en aquesta imatge falsa. Però això ens ha fet adonar-nos que la societat ens plena de prototips, aleshores, hem de tindre una ment més oberta i mirar més enllà de la imatge que es té d'alguna cosa, és a dir, fixar-nos en les persones que hi ha darrera.

En segon lloc, hem reflexionat i parlat sobre a què poden ser degudes les dificultats en l'aprenentatge dels coneixements científics i com podríem superar-les. I per contestar aquestes dos preguntes tota la classe ens hem plantejat quins factors són els que més ens influirien si haguéssem d'ensenyar ciències a Educació Infantil i les respostes han sigut conèixer els seus interessos, fer experiments, manipular, motivar-los, aprendre amb el joc, crear un racó específic, fer ús dels nostres coneixements, conèixer el seu entorn i fer ús de recursos (humans i materials).

I finalment, hem reflexionat sobre la nostra actitud cap a les ciències i a què es deuen, escrivint en un "posit" les possibles causes que ens han fet generar aquestes actituds. Fins a la pròxima.

Salut i alegria.